Sobre els penya-segats de la costa llevantina d’Eivissa es troba aquesta casa dissenyada per Planes-Torres & Associats a partir d’una vella edificació.


Tot l’escenari combina un coneixement profund sobre l’aigua i una gran saviesa en la creació d’espais domèstics precisos i harmoniosos. En aquesta casa, sobre els penya-segats del llevant de l’illa d’Eivissa, el paisatge de pura aigua no es divisa a la llunyania a través d’una finestra, sinó que ens envolta per tot arreu, des de la punta dels peus fins al punt més llunyà que pugui arribar a la nostra mirada.

No es tracta d’un habitatge original, sinó de l’adaptació d’una casa construïda als anys seixanta i que va realitzar l’estudi Planes-Torres & Associats a partir d’una projecte original de Saenz de Oiza Arquitectes. La intervenció va consistir sobretot -a part de la renovació i modernització d’instal·lacions i equipaments- a obrir la casa a la llum i al mar.

L’habitació principal, situada a la planta baixa, juntament amb àmplies zones d’estar i el menjador, és un ampli mirador al sol naixent amb la balconada volat sobre el penya-segat on els amos de la casa solen complir amb el ritual d’un esmorzar gloriós davant l’espectacle de les onades. El vestíbul d’entrada no ensenya, ni deixa entreveure la resta de l’habitatge: és un espai d’escassa alçada, amb un mur recobert de pedra caralaja, una llosa de formigó vist i una porta d’acer inoxidable d’un sol full. Més enllà s’obren les extenses zones que miren a ponent i la generosa terrassa que és un ritmat pòrtic de la piscina. La llar de foc, d’acer cortén, és un dels fronts opacs, com els que delimiten el men- jador, que només s’obre en una de les seves cares.

En el nivell inferior es desenvolupen les habitacions, totes elles amb vestidor i bany i obertes a l’exterior perquè participin del paisatge, així com la cuina i el safareig; obert a un pati gairebé tancat. Un petit saló a la zona central d’aquest nivell fa de distribuïdor entre les habitacions i funciona com un preàmbul a l’àmplia terrassa coberta que, al seu torn, és el pòrtic de la zona de la piscina.

Un dels aspectes més notables del projecte és el tractament de les diferents zones exteriors, amb diverses terrasses i tres àrees amb pèrgola que s’han creat aprofitant l’orografia del terreny i que compleixen diferents funcions: mirador, menjador d’estiu proveït de barbacoa i recés de pau costat de la zona de jocs. Els elements de jardineria són mínims: una franja a la banda nord de la piscina per donar una certa intimitat respecte al vial d’accés, i un grup de palmeres costat de la piscina; la resta és simple bosc podat i cura. El recorregut finalitza tornant a l’element aquàtic per la seva potent presència. El got desbordant de la piscina fa que l’aigua d’aquesta es funda amb la del mar sense que les lleugeres baranes d’acer inoxidable i vidre suposin cap obstacle. I el sòl de la terrassa sembla, també, transformar-se en platja.

Al vestíbul penja una obra de l’artista pop Roy Lichstenstein. A terra, una escultura del moviment art pobre. La blancor dels murs i el terra de pedra calcària afavoreixen la visió de les obres d’art.

Fotografia: Eugeni Pons